Recitació

En aquesta nova entrada parlaré de la recitació. Per aquesta activitat vaig escollir el poema de La Ginesta, de Joan Maragall.

Crec que el meu text no era massa difícil, ja que tenia una rima bastant fàcil d’aprendre. Però la llargada estava bé, no és curt.

El problema de haver recitat aquest poema ha sigut que al ser molt conegut hem coincidit un parell de companyes.

Crec que la vocalització no ha sigut del tot bona. La velocitat m’ha afectat a l’hora de vocalitzar bé. M’ha faltat marcar més l’ intencionalitat del poema i fer més pauses.

El final es mereixia un recalcament especial i encara que creia que l’havia fet, en el moment de veure el vídeo m’he adonat de que no l’ he recalcat suficient.

Encara que en el moment pensava que la meva velocitat era correcte i que estava anant lenta, anava massa ràpida

Encara que la vocalització no ha sigut bona el meu to de veu era bastant correcte, vaig portar un bon volum de veu en tota la poesia. Penso que no es notava gaire que estava nerviosa.

Estava bastant recta, encara que no hauria d’haver creuat les cames i potser moure’m una mica més ja que em vaig mantenir massa estàtica.  Col·locar les mans darrere la esquena no ha sigut la millor postura ja que no m’ha permès gesticular amb les mans.

Al posar les mans darrere la esquena no he pogut gesticular gaire amb les mans. Potser ha quedat massa estàtica la recitació. M’ha faltat gesticulació amb les mans que li dones una més emotivitat a la recitació.

En el meu punt de vista la meva mirada era correcte. Mirava a diferents punts de la classe i no em quedava a cap punt fix. Vaig intentar anar movent la mirada encara que em resultés difícil i ho vaig aconseguir.

Els nervis s’han notat sobretot en la velocitat de la recitació. He anat massa ràpid durant tota la recitació i això ha influït en la vocalització i en la entonació.

Al anar tan ràpid no podia donar la intencionalitat adequada del text.

M’ha sorprès al veure el vídeo perquè em pensava que ho havia fet millor i amb els nervis no ho he fet tan bé com m’hagués agradat.

Sobretot ho he notat amb la velocitat, en el moment, la sensació era de que anava lenta i anava massa ràpid.

Crec que aquesta activitat ha sigut molt important per perdre la por a parlar davant d’un gran grup de persones. Penso que és interessant fer-ho ja que en un futur no molt llunyà haurem de parlar davant de trenta alumnes i hem de estar preparats.