Apadrinament

Avui dedicaré la entrada a una de les activitats més interessants  de la setmana d’activitats extraordinàries. L’apadrinament amb l’alumne de tercer.

Aquesta activitat consisteix en passar tot un dia amb l’alumne de pràctiques de tercer.

Jo vaig anar a l’escola Garbí de la fundació Pere Vergés. És una escola situada a una urbanització de Badalona. És privada i laica.

L'escola Garbí i la Institució Pere Vergés són continuadores del projecte pedagògic que va fundar el mestre i pedagog Pere Vergés. Imparteixen una pedagogia viva que forma persones reflexives amb valors i amb criteri. No en va és una Escola reconeguda per la qualitat del seu ensenyament.

L'educació de l'alumne com a individu i com a membre que forma part d'una comunitat és el seu objectiu, tot seguint els principis educacionals, científics, culturals i cívics de Pere Vergés: reproduir l'organització d'una ciutat ideal, utilitzant les relacions socials com a exemple de convivència per a tota la comunitat educativa.. Potenciar i valorar les habilitats de cadascú i buscar la superació en les seves limitacions.

Els mestres i professors d’aquestes escoles treballen activament per assolir l'objectiu de formar persones preparades per a ser agents actius de la societat i compromeses en la seva comunitat, inquietes i obertes, amb uns valors i capacitat d'observació i reflexió. Els pilars d’aquest projecte educatiu són: ciència, ètica i estètica.

El que més em va cridar l’atenció de tot el dia és l’educació que tenien inculcada aquests nens. En general tots eren molt educats i es nota que l’escola hi tenia molt a veure. Els nens em deien tots “senyoreta Maria”. Al menjador tenen unes normes molt estrictes de protocol: no poden beure aigua al primer plat quan és de cullera, s’han de menjar la fruita amb forquilla i ganivet...

A més els nens eren molt endreçats, els nens de parvulari ja sabien doblegar el xandall de psicomotricitat perfecte.

Una aspecte d’aquesta escola que em va semblar molt interessant va ser que el menjador era obligatori. Per ells és un espai educatiu més, els mestres mengen a la mateixa taula que els seus alumnes i desprès de l’hora de dinar hi ha una hora que queda repartida entre biblioteca i escacs. Em va impactar veure a nens a l’hora del pati jugant a escacs.

Però a banda de ser un dia molt interessant per conèixer un model molt bo d’escola va ser una reafirmació de perquè estic estudiant la carrera que estic estudiant.

Em van entrar més forces de continuar esforçar-me per algun dia ser allò que sempre he desitjat: mestre.