Relació codi oral i codi escrit
Per dominar el codi escrit no a fa falta adquirir tots els coneixements ja que bona part d’aquests els coneix gràcies al codi oral de la mateixa llengua.
El que no coneix i ha d’aprendre són els específics del codi escrit,les regles d’aquest codi. Es poden diferenciar regles de l’oral i del escrit.
Per tal de comparar aquests dos codis identificarem característiques pròpies de cada un.
Les característiques contextuals es refereixen al context:
la comunicació oral es immediata en el temps mentre l’escrita és diferida encara que en l’actualitat el desenvolupament tecnològic ha equiparat als dos codis.
El codi oral té el canal auditiu i el escrit el visual
En el canal oral el receptor percep successivament els diversos signes del text i al escrit es fa de manera simultània.
La comunicació al canal oral és espontània (no es pot rectificar)i efímera . Al escrit elaborada i duradora.
A més en el codi oral s’utilitzen molts codis no- verbals i hi ha interacció durant el emissor del text i al escrit hi trobem pocs codis no- verbals i poca interacció.
Pel que fa a les característiques textuals podem parlar de fonètica i d’ortografia o més precisament l’anàlisi de correspondència entre so i grafia.
En el canal oral pel que fa la adequació hi ha tendència a un ús més freqüent de les varietats dialectals, en canvi, al canal escrit es neutralitzen aquestes varietats fent ús del estàndard.
El codi oral està relacionat amb temes més generals amb un grau de formalitat més baixa mentre que escrit està associat amb temes més específics i formals.
En el aspecte de coherència en el codi oral la selecció de la informació és menys rigorosa que en el escrit que és més precisa.
El oral és mes redundant amb una estructura del text més oberta i poc estereotipada, el escrit menys redundant i amb estructura tancada i estereotipada.
En el tema de cohesió el codi oral es menys gramatical , utilitza molts elements paralingüístics (canvis de ritme, velocitat, to), també utilitza força codis no- verbals i freqüència alta de referències exofòriques (referides al context i situació). En canvi l’escrit és més gramatical amb menys elements paralingüístics, pocs codis no verbals i freqüència alta de referències endofòriques.
Gramaticalment (fonologia i sintaxi)el codi oral incorpora formes pròpies dels usos espontanis i ràpids mentre que el escrit no incorpora gairebé aquestes formes.
(morfologia) El codi oral prefereix solucions poc formals i el escrit més formals.
(sintaxi) Hi ha tendència en el c. oral ha utilitzar estructures sintàctiques simples i frases inacabades. Al escrit hi trobem estructures més complexes i desenvolupades.
L’ordre dels elements de l’oració és força variable al c.oral i el ús de el·lipsis més freqüent i al escrit l’ordre és més estable i les el·lipsis menys freqüents.
(lèxic) El c. Oral prefereix léxic menys formal, menys mots específics, està acceptada la repetició léxica, ús de “Mots jòquer” (allò, fer, fotre,cosa), ús de tics linguistics , mots paràsit (tu?, si? ,Xaval!, eh, mmm...), mots crossa i onomatopeies.
En el c. Escrit hi ha més tendència a usar lèxic formal, freqüència de mots específics, s’elimina la repetició lèxica, s’utilitzen mots equivalents i precisos, absència de tics,s’eliminen els mots crossa i no és a ús de les onomatopeies.
La relació oral i escrit al llarg de la història
La relació oral i escrit ha estat concebuda de maneres molt diferents al llarg de la història .
Per als medievals el escrit era molt importat i per a la lingüística constructivista del segle XX l’oral és objecte únic dels seus estudis.
Per saber realment quin és el paper real que juga l’oral en la producció i la comprensió de l’escrit , hem d’aclarir quina relació s’estableix entre els dos codis.
Entre els autors que han estudiat aquesta relació destaquen :
Gèrard Vigner: analitza al qüestió des de l’òptica de la didàctica de la llengua i presenta tres models de relació oral- escrit que corresponen a tres concepcions de l’ensenyament de la llengua.
· L’escrit tradicional: l’escrit és l’objecte exclusiu del aprenentatge i els aprenents tenen models literaris clàssics. Es refusa qualsevol model oral i la llengua es presenta monolítica. Es segueixen mètodes gramatical i de traducció. Aquesta concepció es correspon amb l’època en què l’escrit era només patrimoni d’una minoria.
· L’escrit com a segon codi: l’oral és l’objecte primer i primordial i l’escrit el subordina.
S’aprèn l’escrit per transcriure conversacions. S’utilitzen mètodes audiovisuals.
· El codi oral i el escrit són dos codis diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua.
Vigner dóna suport a aquesta última perquè els orígens del escrit no va ser enregistrar la paraula sinó emmagatzemar informacions. Aquesta primitiva distinció entre els dos codis encara es manté avui.
Leonard F. M Scinto: analitza la qüestió des d’una òptica psicolingüística i també presenta tres models de relació oral-escrit:
· Model dependent: es considera l’oral com la manifestació primera i principal del llenguatge, i a l’escrit com una mera transmissió gràfica del primer, que només pot ser utilitzada a través de la correspondència amb l’oral.
Els que defensen aquesta postura creuen que l’oral és la manifestació natural del llenguatge i l’escrit es un calc cultural.
Scinto afirma que tant l’oral com l’escrit necessiten un determinat context cultural. No és pot considerar que un sigui més natural o primordial que l’altre.
· Model independent: l’oral i l’escrit són absolutament independents i són dues maneres diferents en què es pot expressar el llenguatge.
Per a Scinto és un model lògic però difícil de defensar perquè l’oral i el escrit comparteixen característiques gramaticals i lèxiques comunes.
· Model equipol·lent: l’oral i l’escrit tenen característiques estructurals comuns, tot i que desenrotllen funcions distintes i complementàries en la comunitat lingüistica.
Scinto defensa aquest model perquè és que explica millor la relació oral i escrit de tots els punts de vista.
Tant Vigner com Scinto defensen l’autonomia de l’escrit respecte l’oral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada