Las idees claus que he pres de la conferència són:
La audiència no per néixer audiència ja sap ser-ho. Com que la imatge és universal tothom creu que pot entrar al món audiovisual. Però hi ha coses que no podem captar a primera vista.
Hi han subtileses visuals que calen un aprenentatge anterior per captar-les. Cal un entrenament de saber mirar a través de la càmera.
El que veiem per la televisió no és la realitat sinó diferents punts de vista.
La educació té diferents elements i diferents professionals. Fonamental hi ha dos factors: escola i família.
La relació entre els nens i la televisió està mesurada per l’escola.
Els nens que interactuen amb la pantalla estan mediatitzats per el passa a la família i després a l’escola.
Si la família no presta massa atenció al nen, aquest veure més estona la televisió o jugarà més a videojocs.
L’escola ha d’intentar reorientar als més joves preguntant sobre l’ informació que reben a través de la pantalla.
Els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat important ja que indirectament estan educant, tenen un efecte educatiu en els nens. Per tant, no poden evitar aquesta responsabilitat. Han d’assumir-la.
Tenir elements audiovisuals a l’educació està bé però sempre han de complementar la paraula.
De la lògica audiovisual i digital no es parla. Per això es desaprofiten les tecnologies a l’aula, el professor continua lineal i autoritari.
Per tant s’ha de fer una alfabetització visual i audiovisual. Així es podrà treure el major profit a aquestes tecnologies.
Fa falta una prova per comprovar si es tenen aquestes competències audiovisuals i tecnològiques suficients.
No és suficients amb la autodidàctica.
La reflexió que faig desprès d’haver vist aquesta enriquidora conferència és que cal més educació audiovisual tant dins com fora a l’aula.
Les famílies han de veure la televisió amb els nens per tal d’educar-los i explicar que no tot el que es veu a través de la pantalla és veritat. S’ha d’explicar que quasi a la televisió són punts de vista i no veritats universals.
L’escola també s’hauria d’interessar pel que veuen als nens per la televisió, quines pel·lícules veuen, a quins videojocs juguen... així es continuar amb l’aprenentatge audiovisual.
Finalment els professors també necessiten un aprenentatge en aquest àmbit per tal de poder transmetre aquest coneixements als seus alumnes.
Però els mitjans de comunicació també tenen una gran responsabilitat educativa que han d’assumir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada