Autobiografia escolar

Aquesta entrada la vull dedicar a una activitat on havíem de fer una reflexió en forma d’autobiografia escolar del nostre pas per l’escola.

Com era el nostre model d’escola, quines experiències hem tingut, que se’ns ha quedat més marcat...

Aquí deixo la meva autobigrafia escolar

He anat tota la vida a la mateixa escola, l’Amor de Dios, religiosa concertada de l’ordre del Padre Usera.

Vaig començar als quatre anys i vas sortir ara farà mig any.  Per tant, vaig fer tota la primària en aquesta escola. La veritat és que guardo molts bons records d’aquest lloc.

Tenia la sort de poder anar a l’escola caminant i podia gaudir de les  baixades del col·legi amb els meus companys de classe. Uns quants ens quedàvem cada tarda a jugar a un parc del costat i ens muntàvem verdaderes històries imaginaries.

No és una escola massa gran, però tampoc petita. Érem tres Líneas: A, B i C. Jo quasi sempre he sigut la B. Com no és un centre excessivament gran tots els professors ens coneixien a tots i a l’inversa. La veritat és que és una escola molt acollidora.

A primer de primària vaig tindre a una professora encantadora, es deia Mari. Tinc el record que era dura però dolça alhora.

D’aquesta primera etapa també assenyalaria els dies del fundador. Era una festa què es celebrava en homenatge al fundador de l’escola, el pare Usera. Com era un dia on no es feia classe podíem anar vestits “de carrer”; és a dir, sense el uniforme. Allò era com una festa major  per nosaltres. El dia d’abans estàvem nerviosos fins i tot. La roba d’aquell dia la rumiaves durant dies i dies. Les nenes parlàvem d’aquest tema durant  tota la setmana anterior.

Altre anècdota que em ve al cap són les classes de reforç. Era un misteri entre tots els nens. Un dia arribava la mestre de reforç, es deia Marta, i cridava a uns quants nens per anar a la classe de reforç. Era una aula al fons del passadís, amb vidres borrosos i només podien entrar “ els escollits”. Realment quan anaves era una decepció, no sé que ens esperàvem però desprès era una aula corrent i l’únic que fèiem era reforçar l’ortografia.

També era tot un ritual les misses que es celebraven al llarg del curs. Ens las preníem molt sèriament, ens apreníem miler de cançons per cantar-les perfectes a la hora de la missa.

A tercer de primària va arribar el gran pas. Passar de llapis a bolígraf. Era un moment esperat per tots des de que començàvem tercer. El dia que veiem a la llibreta “pots passar a bolígraf” era el més gratificant de tot el curs. Era una espècie de carrera entre tots.

Amb aquest nou curs també van arribar les colònies. A l'escola del cel, del mar, a cases rurals...

Les primeres van ser a una casa rural enorme. Hi havia dues habitacions: una per nens i l’altre per nenes.

Totes les nenes ens barallàvem per dormir a les lliteres de dalt. I clar només hi podien dormir allà la meitat.  Es muntàvem verdaderes discussions per poder decidir on dormia qui.

La nit més especial del any era la nit on a les colònies anàvem “de discoteca”. Realment era un sala fosca amb música durant una hora.

Ens sentíem quasi adolescents anant de disco.

Quan parlo de colònies em ve al cap la segona cosa més especial del curs: els festivals. Un moment d’il·lusió compartida entre tots els companys.

Preparàvem els balls de fi de curs durant mesos i anàvem a assajar diàriament.

Als primers cursos ens perdíem hores de classe però més endavant assajàvem durant la mitja hora de classe. És a dir, ens perdíem tots els descansos durant més d’un parell de mesos. Però ens donava igual.

Si em poso a parlar de matèries he de destacar las socials, m’encantaven. En canvi, les matemàtiques i les naturals mai s’ha me’n donat gaire bé ni m’han encantat.

La música tampoc em desagradava i tenia facilitat tocant la flauta.

Vaig ser delegada durant quart i cinquè. M’agradava aquest càrrec. Desprès va passar a ser una tasca més feixuga però per aquest temps m’agradava.

Amb sisè va arribar el final d’una gran etapa molt especial i feliç en la meva vida.

No em vaig adonar realment fins que no vaig passar, l’any passat, per el passadís de primària. Em vaig sentir enyorada però feliç al recordar una època tant feliç com aquesta.