Va de mestres

Avui a la classe de seminari hem comentat en general com havien anat els treballs del llibre “Va de mestres”.

La veritat és que aquest llibre m’ha agradat bastant. Els autors explicaven les seves experiències d’una manera molt propera i amb un to de proximitat que feia molt agradable la lectura.

Aquest llibre, va de mestres, escrit per el Jaume Cela i el Juli Palou Sangrà és un llibre dedicat especialment als mestres i sobretot als que ho seran en un futur.

Ho podem observar  contínuament amb expressions. Només començar el llibre s’adreça al lector com: benvolgut futur mestre/benvolguda  futura mestra... 

I al final s’acomiaden amb un: Molta sort, estimat mestre! Molta sort, estimada mestre!

A més, al llarg del llibre es refereix als lectors donant per fet què  exercirem  dintre de poc la professió de mestre.

Contínuament fa referències cap a aquesta professió. Es pot veure clarament com els autors donen per fet que ens dedicarem aquesta professió.

Tota la carta té com a funció ajudar i fer de guia als nous mestres a partir de experiències, vivències, pensaments, idees, consells dels dos autors en tots els seus anys de professió.

En el tema de les correccions voldria destacar que hi han hagut de l’Imma que m’han sorprès molt ja que mai ho havia pensat però un cop dites m’han semblat molt obvies.

Aquest llibre m’ha fet reflexionar sobre la complexitat que té la professió de mestre i alhora com n’és de gratificant. Però no m’ha espantat el fet de que sigui una feina costosa i cansada, el contrari, m’han vingut un somriure al pensar que dintre de quatre anys jo també podré explicar un munt d’experiències que m’han succeït a l’aula.

No sé si  dintre de quatre anys em recordaré d’algun consell donat per aquests dos autors, però ara m’ha fet parar-me a pensar moltes vegades en com resoldria situacions com a mestre o com tractaria amb els companys del claustre.

Tant Jaume Cela com Juli Palou han sabut transmetre molt bé tot allò emocionant de la professió a partir de les seves pròpies experiències.

Un exemple d’això podria ser el títol. No pot ser el títol del llibre ja que dintre del treball no hi trobem el llibre Va de mestres, hi trobem una síntesi o una reflexió personal. Per tant el títol ha de ser adient al que trobem dintre del treball.