Aquesta entrada la dedicaré a parlar de la pel·lícula La lengua de las mariposas i d’allò que jo he entès d’ella.
El film està ambientat a l’ hivern de 1936. En un petit poble gallec, Moncho, un nen de vuit anys amb problemes amb asma, s’incorpora per primer cop a l’escola.
El nen que té por a que el mestre li pegui i s’escapa de l’escola. El mestre surt a buscar-li i el nen descobreix que aquest mestre no pega i que es pot integrar a classe comença el seu aprenentatge. El mestre li inculca ensenyaments de tot tipus: l’origen americà de les patates, las habilitats del tilonorrinco o la necessitat de que les papallones tinguin la llengua en forma d’espiral. Al final, Moncho queda fascinat pel mestre Don Gregorio y aquest comença a sentir pel nen una afecte especial. Al nen li agrada aprendre i descobrir i el mestre se esforça per aportar les seves experiències com a mestre i els seus ideals com a republicà. El seu treball es veu en l’última seqüència amb la seva cara de frustració al veure al seu alumne com li llança pedres quan va, camí de l’afusellament, detingut pels falangistesEl títol,La lengua de las mariposas, es remet al poeta Antonio Machado i a les seves explicacions sobre els llenguatges de les papallones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada