La entrevista de Eduard Punset a Marc Prensky gira entorn a la pregunta:
Com es pot aconseguir que el nen estigui més interessat en el seu aprenentatge?Els ordinadors i els videojocs no són tan dolents com la premsa ens fa creure. Els perills d’aquests són reals però escassos i els beneficis molt més grans.
Els videojocs ajuden a cenyir-se a unes regles concretes, estan lligats amb la motivació i aprenen que mitjançant l’esforç aconsegueixen unes recompenses (passar de nivell, aconseguir més vides...)
Els nens que juguen més a videojocs seran millor cirurgians, músics, homes de negocis, empresaris.. els videojocs ajuden a prendre bones decisions.
S’han de crear videojocs on puguin jugar pares, fills i avis.
Quan més personalitzat sigui el videojoc més esforç li dedicaràs per aconseguir l’objectiu.
A més el videojoc permet jugar online i interactuar amb altres persones que volen aconseguir el mateix objectiu que tu. Això afavoreix la cooperativitat.
El joc necessitat crear llibertat, que el nen sàpiga que hi ha un marge de error. Sinó perdria tot el interès.
Llegir comporta una història, una lògica. Els videojocs comporten interacció, respostes ràpides i resolució de problemes.
És important que el pare entengui que un videojoc és un gran problema, si es plantegés a l’escola els pares estarien contents.
El natiu digital és la persona que ha nascut embolcallada de elements tecnològics (portàtils, àudio, smartphones...)
L’estructura cerebral de algú que ha nascut amb videojocs i tecnologia és probablement diferent al que no.
Els aficionats als videojocs tenen una major visió perifèria, millor habilitat de resolució de problemes, millor concentració visual...
Els més important de les persones és la concentració. Una persona que aprèn a dividir la seva concentració té més poder de concentració. No en totes les activitats necessitem el 100% de la nostra concentració.
Las tecnologies creen molta diversitat en el aprenentatge i una alta individualització.
El canvi en el aprenentatge ha d’estar enfocat a la vida real. No es poden mantenir els mètodes del S.XX en aules del S.XXI.
No és que els nens no puguin prestar atenció sinó que no volen prestar-la.
Els nens poden fer moltes més coses que les que fan a l’escola.
És important inculcar als nens que ells són capaços de fer canvis en la societat.
Però perquè els nens passen tant de temps davant la pantalla? Que fa que sigui el que més li agrada?
El deure de l’escola és motivar als nens en el seu procés d’aprenentatge.
Se’ls ha d’interessar per allò que estudien.
Les eines estan canviant en el S.XXI i el professor és una eina. És una eina per educar. S’ha de preparar als infants per el món del SXXI i per viure en aquest món on la informació no serà donada escrita.
S’ha de passar de ser el professor, el controlador, el director de l’aula a ser l’entrenador, el guia i el company.
“Sabem que podem transformar l’estructura cerebral del joves mitjançant una nova educació” (Eduard Punset)
A continuació os deixo el prezi realitzat per sintetitzar les idees principal d’aquesta entrevista.