Conclusió GITIC

Crec que el balanç d’aquesta assignatura ha sigut molt positiu.

He après a utilitzar eines que abans ni tan sols sabia que existia: audacity, prezi, google reader, google sites, forxtab..

I el més important és que anat aprenent com poder utilitzar-les en l’àmbit educatiu.

He anat veient com les utilitzaria en un futur no molt llunyà, quan sigui mestre. Hem après com utilitzar les noves tecnologies a l’aula.

Per sintetitzar millor tot allò realitzat durant aquest semestre he realitzat un mapa conceptual amb el programa Cmap Tools.

http://cmapspublic3.ihmc.us/servlet/SBReadResourceServlet?rid=1HVMG3TR2-14LCGNW-PG9&partName=htmltext

Conclusió COED

Aquesta última entrada la vull enfocar a fer un balanç global del que ha sigut aquesta assignatura al llarg del semestre.

Crec que el més m’ha aportat aquesta assignatura ha sigut en perdre la por a parlar en públic.

M’he tret la por a parlar de tota la classe i crec que he anat millora’t al llarg d’aquests quatre mesos.

Ha sigut una assignatura molt interessant, dinàmica i divertida.


Les tres entrades que més m'ha agradat fer-la si que més satisfeta m'he quedat de la feina realitzada són:


La entrada del territori ja que ha sigut un treball del qual m'he quedat molt satisfeta.
La entrada de la recitació perquè he reflexionat sobre com ho havia fet i he fet una reflexió crítica de mi mateixa.
I finalment la entrada que parla de la descripció.

Conclusió seminari

Per a concluir el blog de seminari voldria fer una petita reflexió sobre el que ha significat per mi participar-hi.

Quan es va parlar a classe per primer cop no penseva, ni de lluny, que seria això.

Ha estat fantàstic poder compartir pensaments, reflexions, riures i  correccions amb persones tan maques.

M’he sentit molt comòde en tot moment i la tutora d’aquest ha aconsseguit crear un ambient cordial però molt proper i afectuós.

Espero de tot cor tornar a trobar-me en alguna assignatura amb ella i poder coincidir amb els meus companys a un altre seminari.

Només dir que ha sigut una experiència molt enriquidora.

No només he aprés a llegir en veu alta una mica millor, he après molt més.

Gràcies per tot a la nostra tutora i als meus companys, ha estat un seminari molt gratificant.

Conferència Anna Pérez

En aquesta entrada faré un resum de la conferència donada per l’Anna Pérez, mestre d’infantil i primària, coordinadora de las TAG i autora d’un bloc.

La conferència va sobre els blocs i la utilitat educativa que se’ls pot donar.

·       Vivim en una societat on hi ha milers de neologismes: posts, blocs, blocaire, catosfera...

·       Diferència entre una web 1.0 i una 2.0:  a la primera el trànsit de penjar informació i rebre-la es limita a una persona. El sector que utilitzava aquestes webs eren molt minoritari. A la web 2.0 qui crea contingut es qualsevol persona.

Les eines s’han tornat molt fàcils d’utilitzar. A més en aquestes webs el contingut es comparteix i hi ha una interacció. Exemples de web 2.0: blogger, youtube, flicker, picassa...

·        El moment actual són les web 2.0. Internet és molt diferent de fa 10 anys, ara és multimèdia i audiovisual. La interactivitat és molt gran. Hem passat de ser lector a creadors de contingut.

·         Els blocs ens permeten aquesta creació de continguts multimèdia i compartir-ho. S’augmenta la participació i això permet fer xarxa.

·         El seu bloc personal va començar per endreçar-se les idees. Al cap del temps la gent responia els seus posts, l’ajudava a ampliar la seva informació i li donaven consells. Així va començar a fer reflexions hi havia un diàleg, quedava enxarxada amb aquelles persones.

·         L’estructura educativa és: “escoles del S.XIX, professorat del S.XX, alumnes del S.XXI”

·         Els nens actuals tenen un llenguatge molt tecnològic. No hem de prohibir-lo a l’escola sinó treballar-ho.

·         S’han de preparar als infants per la vida que lis toca viure. S’han d’educar per saber utilitzar com cal el msn, el youtube, el metroflog... L’escola s’ha d’obrir a aquesta nova forma de fer.

·         Davant tota la informació que és té a l’abast a Internet ens hem de plantejar quines activitats plantegem com a mestres perquè utilitzin bé les eines d’Internet.

·         El protagonista del aprenentatge és el infant no el mestre.

·         Amb els blocs es pot treballar la competència lingüística. A més el coneixement és compartit.

·         També ha explicat com porten els blocs a la seva escola, CEIP Les drassanes. Els nens poden reflexionar sobre les activitats realitzades i poden participar activament en el seu aprenentatge.

Crec que ha estat molt interessant veure aquesta conferència perquè he descobert la realitat d’una escola que utilitza els blocs. També m’he adonat de que s’ha d’educar als nens perquè facin un bon ús de les noves tecnologies i d’Internet.

Entrevista de Eduard Punset a Marc Prensky

La entrevista de Eduard Punset  a Marc Prensky gira entorn a la pregunta:

Com es pot aconseguir que el nen estigui més interessat en el seu aprenentatge?

Els ordinadors i els videojocs no són tan dolents com la premsa ens fa creure. Els perills d’aquests són reals però escassos i els beneficis molt més grans.

Els videojocs ajuden a cenyir-se a unes regles concretes, estan lligats amb la motivació i aprenen que mitjançant l’esforç aconsegueixen unes recompenses (passar de nivell, aconseguir més vides...)

Els nens que juguen més a videojocs seran millor cirurgians, músics, homes de negocis, empresaris.. els videojocs ajuden a prendre bones decisions.

S’han de crear videojocs on puguin jugar pares, fills i avis.

Quan més personalitzat sigui el videojoc més esforç li dedicaràs  per aconseguir l’objectiu.

A més el videojoc permet jugar online i interactuar amb altres persones que volen aconseguir el mateix objectiu que tu. Això afavoreix la cooperativitat.

El joc necessitat crear llibertat, que el nen sàpiga que hi ha un marge de error. Sinó perdria tot el interès.

Llegir comporta una història, una lògica. Els videojocs comporten interacció, respostes ràpides i resolució de problemes.

És important que el pare entengui que un videojoc és un gran problema, si es plantegés a l’escola els pares estarien contents.

El natiu digital és la persona que ha nascut embolcallada de elements tecnològics (portàtils, àudio, smartphones...)

L’estructura cerebral de algú que ha nascut amb videojocs i tecnologia és probablement diferent al que no.

Els aficionats als videojocs tenen una major visió perifèria, millor habilitat de resolució de problemes, millor concentració visual...

Els més important de les persones és la concentració. Una persona que aprèn a dividir la seva concentració té més poder de concentració. No en totes les activitats necessitem el 100% de la nostra concentració.

Las tecnologies creen molta diversitat en el aprenentatge i una alta individualització.

El canvi en el aprenentatge ha d’estar enfocat a la vida real. No es poden mantenir els mètodes del S.XX en aules del S.XXI.

No és que els nens no puguin prestar atenció sinó que no volen prestar-la.

Els nens poden fer moltes més coses que les que fan a l’escola.

És important inculcar als nens que ells són capaços de fer canvis en la societat.

Però perquè els nens passen tant de temps davant la pantalla? Que fa que sigui el que més li agrada?

El deure de l’escola és motivar als nens en el seu procés d’aprenentatge.

Se’ls ha d’interessar per allò que estudien.

Les eines estan canviant en el S.XXI i el professor és una eina. És una eina per educar.

S’ha de preparar als infants per el món del SXXI i per viure en aquest món on la informació no serà donada escrita.

S’ha de passar de ser el professor, el controlador, el director de l’aula a ser l’entrenador, el guia i el company.

“Sabem que podem transformar l’estructura cerebral del joves mitjançant una nova educació” (Eduard Punset)

A continuació os deixo el prezi realitzat per sintetitzar les idees principal d’aquesta entrevista.

Goear

Goear és una pàgina web on es poden trobar temes musicals i escoltar-los online. És una pàgina semblant al Youtube però amb arxius mp3. La qualitat de la música és alta i ofereix la possibilitat de buscar temes per artista, gènere musical. També permet registrar-se i fer un llista de temes que no superen el nombre de 12 o 13 temes per llista.

Registrar-se és fàcil i còmode. Només s’ha d’omplir un formulari mínim  i immediatament pots començar  a utilitzar el compte.

Google Reader

 

Google reader és  una senzilla una eina que ens permet redireccionar totes les novetats de les nostres webs o blogs favorites en una mateix pàgina per no perdre temps navegant per la red. També emmagatzema les noticies més important hi pots  compartir-les amb els teus amics i gent que pugui estar interessada.

Per crear un compte de Google reader: 

Primer:

 Accedim a la pàgina de www.google.com/reader i introduïm el correu de Gmail, en el cas que no es tingui es podrà crear en http://www.gmail.com/.

Una vegada dins del google reader li cliquem en el botó "añadir una subcripción" i et demana una URL.

Entrem en la pàgina que volem que ens arribir l'informació d'actualitat.

Busquem un icona de color taronja que posa en majúscules “RSS”

Un exemple podria ser:

Anirem al diari de “El pais” http://www.elpais.com/ a sota de tot surt el icona.

 Li cliquem,  ens posa les parts que esta dividit el diari per tal que podem escollir allò la secció que volem que ens arribi.

Quan seleccionem s'obre una pàgina que ens dona una direcció.

 Aquesta s'ha de copiar i enganxar en el botó de google reader "añadir subcripció".

-Quan vols assenyalar una informació que és important pots clasificar-la com "element destacat".

-Quan vols compartir la teva opició, hi ha una opció de compartir comentari, on tota la gent visualitzarà el que has escrit. 

-Pots crear carpetes per separar-les per temes o segons el teu conveni. A la part esquerra de la pàgina hi ha subscripcions, s'ha de clicar al botó crear carpeta.

Quan volguis fer una subscripció però la pàgina no té aquesta opció, amb el navegador de Firefox i Cromme es pot fer:

• En el cas de Firefox : Anar a la pàgina de Reader i busquem l'opció “Nota de Reader "Arrastrame!"”
• En el cas de Chrome: s'ha d'anar a la barra d'adreçes d'interés que es troba sota la  barra de l'adreça. A la dreta trobem una clau fitxa, es selecciona eines, mostrar sempre la tarea d'adreçes d'internet.

Anem a la pàgina que volem seguir i copiem l'adreça. Quan volem la informació hem de visitar la pàgina que es troba dins dels elements compartits.

Google sites

Amb la pàgina de google sites es permetrà crear llocs web, en el que la informació està distribuïda en apartats, no és un únic apartat la informació està accessible a partir d'una barra de navegació. El contingut de la pàgina queda deslligada a la presentació, a la forma d'aquell side.
És un servei en línea i un cop creada l'adreça web es podrà entrar des de qualsevol lloc del món si es coneix dita adreça.

La diferència entre aquesta pàgina i blogger és la forma d'organitzar la informació. La estructura a blogger correspon a una estructura cronològica de les entrades (cronologia inversa)  i en canvi en un side la estructura ve donada per la estructura que té la mateixa informació.
Un cop ens hem creat un lloc web podem editar la pàgina i crear links amb el mateix mecanisme que al blog però és important clicar a añadir en una ventana nueva.
També es poden afegir imatges a partir d’una adreça (surt a propietats de d’imatge) i presentacions.  Un mapa també es pot posar amb una nova pàgina des de el Google Maps i Prezis. Per afegir una presentació prezi haurem de copiar el codi embed i copiar-ho en format html.

Les webs de google per defecte son públic, en canvi els documents de Google són per defecte privats. Encara que aquests llocs webs siguin públiques es pot canviar a privades anant  a configuració d'ús compartit.
Es poden inserir gadgets a la lloc web.

Quan siguem mestres de primària, sobretot de cicle mitjà i superior serà molt útil aquestes eines per fer que creïn presentacions, que comparin diferents territoris, ompliran formularis que nosaltres prèviament hauríem creat.

AUDACITY

L'Audacity és un programa d'edició d'àudio que podem descarregar gratuïtament des de la Xarxa. Amb aquest editor podrem enregistrar la nostra veu, la música que estigui sonant a l'ordinador (en una pàgina web, per exemple) o a qualsevol aparell que hi estigui connectat.

En obrir el programa per primer cop, o des de Edició-Preferències-Interfície podrem escollir la llengua que volem emprar (hi ha la possibilitat d'escollir Català)

Amb aquesta aplicació podrem treballar amb diverses pistes, de manera que podrem barrejar, per exemple, música i la nostra veu. Permet també altres funcionalitat interessants com ara reduir el soroll d'un enregistrament, eliminar, retallar, copiar o enganxar fragments, amplificar o reduir el volum d'una pista...

Podrem desar el projecte amb totes les pistes emprades per seguir treballant en una altra sessió així com també exportar totes o algunes pistes a diversos formats: WAV, MP3, OGG...

Si volem exportar al format MP3 haurem de descarregar el codificador LAME i desar-lo al nostre ordinador (normalment a la carpeta de l'Audacity). Caldrà també especificar (Edició-Preferències-Fitxers de so) la ubicació del fitxer d'exportació a MP3 (lame_enc.dll).

Des de la finestra d'Exportació (Fitxer-Exporta) podrem escollir el format d'exportació (MP3) i les opcions de qualitat (96, 128...Kbps) d'aquest format i per tant el pes del fitxer que obtindrem.

Diccionari al FIREFOX

El firefox ens dóna la possibilitat d'instal·lar un diccionari. És molt útil perquè per exemple, al blog podem tenir un corrector que ens corregeix si hagués alguna falta

Obrim un document on hi hagi escrit.

1. Li cliquem al botó dret i ens surt l'opció de "afegir al diccionari".
2. En la nova finestra haurem de seleccionar el idioma desitjat.
3. Cliquem a "Afegir-ho a firefox."
4. Reiniciem el firefox.

Un cop realitzats aquests passos ja tindrem el diccionari instal·lat i se’ns corregiran les faltes fetes.

FORXTAB

És una eina que serveix per visualitzar la informació en pantalla quan tenim moltes finestres. Visualment les finestres quedan més endreçades i clares.

Per tal de instal·lar s'ha de fet els següents passos:

• Entrar en el firefox.
• Adalt, al centre, hi ha una opció de eines.
• Busquem l'opció de complement.
• A la pestanya d' "aconseguir complement" hi posem Forxtab.
• Cliquem a "afegir al firefox" i reiniciem.

 

 

Google Maps

Google maps és un servei de Google que ens ofereix els mapes de les ciutats de diversos països, com ajuda al usuari que realitza cerques de Google local. És completament gratuït. Ens ofereix diferents vistes poden ser en forma de mapa, satèl·lit, Earth, fotografies o vídeos d'algun lloc en concret, relleu i el trànsit.

Google Docs

Organització del treball en grup

Els treballs en petit grup es poden organitzar de diverses formes: la més simple (i malauradament la més freqüent) comporta fragmentar el treball o la tasca a realitzar en parts i repartir aquestes entre els components del grup. El resultat final és, en aquests casos, un sumatori de les diverses aportacions fetes pels components del grup.

Emprar aquesta estratègia comporta diversos problemes com ara que: l'estudiant només arriba a tenir una visió parcial del tema, no hi ha gaire interaccions ni enriquiment mutu entre els components del grup, el resultat final no és homogeni pel que fa al nivell d'aprofundiment aconseguit, l'estil o els aspectes formals... En general, un cop acabat el treball ens queda un cert sentiment d'insatisfacció, la sensació que es podria haver aprés més.

En un treball realitzat de forma col·laborativa, en canvi, hi ha constants interaccions entre els component del grup: es valoren els possibles enfocaments, s'aporten dades, idees, reflexions i experiències, es prenen decisions, s'elaboren i revisen documents de forma conjunta, hi ha una exigència mútua entre el components del grup. La sensació que ens queda és d'enriquiment personal, d'aprenentatge compartit.

Així doncs, tenim diverses opcions organitzatives, les dues citades (la sumativa i la col·laborativa) i d'altres que es situen entre elles. Per a cadascuna de les opcions haurem de disposar de recursos que ens facilitin el treball del grup.

Treball col·laboratiu amb el suport de les TIC

Les TIC poden facilitar les interaccions entre els components del grup, l'intercanvi d'idees i reflexions pròpies del treball col·laboratiu. També ens poden ajudar en la creació dels documents que seran compartits per tots els components del grup i finalment, si cal, es publicaran a la Xarxa.

Entre d'altres possibilitats podríem emprar els Documents de Google, un servei gratuït que permet crear en línia, compartir i publicar diversos tipus de documents: de text, presentacions, fulls de càlcul i formularis.

Documents de Google

• Visita guiada
• Ajuda

Una aplicació que ens ofereix Google, és la possibilitat de crear, editar, compartir i publicar documents en línia. Per això ha creat una sèrie d'aplicacions: documents (textos), presentacions, fulls de càlcul i formularis i les ha agrupat al servei Documents de Google.

Amb aquesta aplicació Google fa un pas més cap a la cloud computing, en la que els programes no estan instal·lats en l'ordinador de l'usuari sinó que es troben en servidors. El mateix succeïx amb les dades. Altres aplicacions molt utilitzades de cloud computing són els correus web com per exemple Hotmail o Yahoo.

Per tant Documents de Google és una eina que serveix per crear i guardar documents de text, bases de dades, presentacions, fulls de càlculs, formularis i dibuixos.

• Crear documents, fulls de càlcul i presentacions online

• Compartir i col·laborar en temps real

• Emmagatzemar i organitzar el teu treball d’una forma segura

• Vigilar qui veu els teus documents

Competències digitals específiques del mestre en relació a la tecnologia

Competència digital

Per viure plenament en societat al segle XXI cal que els nens i nenes, i també els adults, adquireixin diverses competències relacionades amb l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). L'adquisició d'aquestes competències es planifica a les diverses etapes educatives i queda recollida als Currículums de l'educació infantil, l'educació primària, l'educació secundària obligatòria, de Batxillerat... El conjunt de competències relacionades amb el coneixement i ús de la tecnologia rep el nom de competència digital i el procés d'adquisició de les mateixes s'anomena alfabetització digital (i el seu desconeixement dóna lloc a l'analfabetisme digital).

A la Universitat, la competència digital facilita de diverses formes el procés d'ensenyament i aprenentatge. L'estudiant, amb el suport de les TIC, podrà gestionar millor la informació i comunicar-se amb els docents i amb altres estudiants per aprendre, treballar col·laborativament i transformar aquestes interacions en coneixement. Més tard, com a professional competent digitalment, trobarà en les TIC un mitjà facilitador en l'exercici de la seva professió.

Competència digital del mestre

En el cas dels Graus de Mestre, caldria afegir a la competència digital general competències específiques de caire didàctic que habilitin l'educador per emprar la tecnologia per ensenyar i per ajudar a aprendre.

A més, aquestes competències no són estàtiques, com tampoc ho és la tecnologia, així que per força la formació del mestre, com la d'altres professionals, demanarà una actualització continuada en el coneixement dels recursos tecnològics i de les seves potencialitats pedagògiques.

Documents de referència

Darrerament s'han publicat diversos documents que marquen les directrius sobre quines haurien de ser les competències TIC dels docents. Entre aquests, i per la seva rellevància i actualitat es podrien destacar dos:

1. UNESCO's ICT Competency Standards for Teachers (Normes UNESCO sobre Competències en TIC per a Docents)
2. National Educational Technology Standards for Students i el National Educational Technology Standards for Teachers (Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Docents i Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants) publicats per la International Society for Technology in Education (ISTE)

1. Normes UNESCO

En el document de la UNESCO es descriuen tres nivells d'aprofundiment que haurien d'adquirir els docents pel que fa a l'ús de la tecnologia:

• Nocions bàsiques de tecnologia

Els docents han de conèixer el funcionament bàsic del 'maquinari' i del 'programari', així com les aplicacions d'activitat, un navegador, un programa de comunicacions, un programa de presentació i aplicacions de gestió.

Els docents han de ser capaços d'utilitzar la tecnologia durant les activitats amb el conjunt de la classe, amb petits grups i amb alumnes sols. A més, han de garantir un accés equitatiu a la utilització de la tecnologia.

Els docents han de posseir les competències i coneixements tecnològics dels recursos web que calen per utilitzar la tecnologia, a fi d'adquirir coneixements complementaris sobre les disciplines i la pedagogia que contribueixin al seu propi perfeccionament professional.

• Aprofundiment de coneixements

Els docents han de conèixer tota una sèrie d'aplicacions i instruments específics i han de ser capaços d'utilitzar-los amb flexibilitat en diferents situacions basades en problemes i projectes.

Els docents han de ser capaços d'utilitzar xarxes de recursos per ajudar als estudiants a col·laborar, accedir a la informació i comunicar amb experts externs, a fi d'analitzar i resoldre els problemes que s'hagin escollit.

Els docents també hauran de saber utilitzar les TIC per crear i supervisar els plans de projectes dels estudiants de grups d'estudiants o d'estudiants sols. Els docents han de ser capaços de crear contextos d'aprenentatge flexibles en les aules. En aquests contextos, han de ser capaços d'integrar les activitats centrades en l'alumne i aplicar la tecnologia amb flexibilitat, a fi d'abonar la col·laboració.

Els docents han de posseir competències i coneixements per crear projectes complexos i vetllar per la seva gestió, per col·laborar amb altres docents i per utilitzar xarxes amb vista a accedir a la informació, als seus col·legues i a experts externs, a fi d'abonar la seva pròpia formació professional.

• Creació de coneixements

Els docents han de ser capaços de concebre comunitats del coneixement basades en les TIC, i també han de saber utilitzar aquestes tecnologies per fomentar les competències dels estudiants en matèria de creació de coneixements, així com el seu aprenentatge permanent i reflexiu.

Els docents han de ser capaços de desenvolupar un paper de lideratge en la formació dels seus col·legues, així com en l'elaboració i aplicació d'una concepció de la seva escola com comunitat basada en la innovació i l'aprenentatge permanent, enriquits per les TIC.

Els docents han de tenir la capacitat necessària i mostrar la inclinació adequada per experimentar, aprendre contínuament i utilitzar les TIC amb vista a crear comunitats professionals del coneixement.

2. Normes de la ISTE

La ISTE ha publicat dos documents que recullen respectivament les competències que haurien de tenir els docents i les dels estudiants:

• Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Docents. Segons aquestes normes els docents haurien de ser competents en:

·         Inspirar i facilitar l'aprenentatge i la creativitat dels estudiants

·         Planificar i dissenyar experiències d'aprenentatge i avaluació incorporant instruments contemporanis

·         Mostrar coneixements, habilitats i estratègies de treball innovadores i centrades en la societat digital

·         Promoure la ciutadania digital i la responsabilitat

·         Millorar la pròpia pràctica professional i la capacitat de lideratge

• Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants

·         Creativitat i innovació

·         Comunicació i col·laboració

·         Investigació i fluïdesa en l'ús de la informació

·         Pensament crític, resolució de problemes i presa de decisions

·         Ciutadania digital

·         Funcionament de la tecnologia i conceptes

Recursos

• Normes UNESCO (a Eduteka)
• Normes ISTE (a Eduteka)
• Currículum d'educació infantil
• Currículum educació primària (vegeu competències instrumentals)
• Currículum educació secundària obligatòria
• Currículum batxillerat (vegeu competències generals)